Poema de la Festa Major de Gràcia

A la fresca de la tarda dones hi ha que van parlant i amb el vano mouen l’aire a la plaça del Raspall. Gitaneta, gitaneta quin vestit que t’has posat! M’he posat les arrecades i un clavell al pentinat. Que a la nit ballem rumbetes, que al carrer la festa és gran, que hem quedat amb la Carmeta, amb en Peret i amb en Joan. Paperets i serpentines, que van de balcó a balcó, llums, ninots i clavellines omplen el cel de colors. Au! que fan les matinades, va! que surten els gegants, ei! que a plaça fan ballades i els castells els fan ben alts. La Maria va amb en Jairo agafadet de la ma. El menut ja tot s’ho mira potser un dia hi pujarà... Surt en Toni a la finestra, ara ja no hi sol baixar. Una valsa com aquesta ell la solia ballar. Passegem tot xano xano que la festa es viu a peu, ben aprop tenim el metro, i l’autobús, no ho oblideu. Quan sentim que es llança foc hem de dur màniga llarga, bon barret, fil de cotó, i cor calent com una farga! I sentint el pit batent xalarem amb qui ...